Villaronga ‘versus’ Kitsch (carta de Jaume Planas a El Punt)

Algun dia, ben aviat arribarà, els meus herois de Banyoles, un grup de rock com una casa de pagès, aconseguiran parir el seu Pa negre: una obra artística que arribarà a tothom, sense abandonar les seves credencials. En Villaronga és un creador únic, ho demostren els films Tras el cristal, El mar… Si fa o no fa, podríem fer un símil amb la banda del Pla de l’Estany: mantenen una carrera immaculada després de 25 anys, una trajectòria exemplar on conflueixen els termes autosuficiència, exigència i austeritat. No fan música per a tietes. M’agradaria fer el paper de la Issona Passola. Per això els regalo el meu temps i les meves paraules per aconseguir una mínima visibilitat. Ells us oferiran el llegat musical de la més gran institució fosca del rock perpetuat a Catalunya.

Ara que ens volen vendre un nou boom, el del nou pop català, ara que tornen les vaques sagrades dels noranta omplint uns quants Sant Jordi que mai no ompliran els Manel, podeu tastar el grup de culte, maleït i menystingut de casa nostra (la qüestió és etiquetar i abusar d’adjectius a la manera d’en Pla).

Visca els Kitsch i en Villaronga. Visca els artistes fidels a una manera de ser i vestits d’un tret distintiu.

Blanes (Selva)

21/07/11   – JAUME PLANAS PERXACHS

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/436676-villaronga-versus-kitsch.html