Preparant un nou single

Kitsch està preparant un nou single que esperem que vegi la llum ben aviat!!

Kitsch al poble de Sords

Us deixem aquí un enllaç al blog de L’Hereu Riera EL DRET HUMÀ OBLIDAT: EL DRET D’HERÈNCIA UNIVERSAL on parlen de nosaltres.

Del 21 de desembre de 2008

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/112894

UN DEUTE HISTÒRIC (carta de Xavi Duran a La Vanguardia)

El grup banyolí Kitsch ja té 26 anys de vida. En tot aquest temps ha editat 16 discos (tots en català, tret d´algunes cançons en castellà, anglès i francès) i ha fet més de 200 concerts per tota la geografia catalana, Madrid, Comunitat Valenciana, Moscou, entre d’altres.

És cert que és un grup que ha passat desapercebut davant dels ulls de l’opinió pública en comparació amb formacions més conegudes com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, entre molts altres. Evident que els Kitsch tenen un estil més contundent, fosc i menys comercial, però són patrimoni de la cultura catalana i cal tenir-los en compte, igual que altres grups musicals.

Des del 1985 que segueixo aquest grup. El meu germà va comprar el seu primer disc i des d’aleshores sempre els he escoltat. Són músics que toquen per una necessitat vital i sense estar condicionats per les vendes i per les discogràfiques. En cada disc es reinventen i mai no cauen en el parany de repetir de manera constant els mateixos ritmes.

Per mi els Kitsch són el petit tresor de Catalunya. Dóna gust veure l’energia que tenen en directe i em sento orgullós de seguir un grup amb tants anys d’història, encara amb molt camí per recórrer i amb un important grup de seguidors fidels.

XAVI DURAN RAMÍREZ
29/08/2011

Barcelona

http://www.lavanguardia.com/20110829/54208091045/un-deute-historic.html

Premi Cerverí 2011 (Carta de Jaume Planas al Diari de Girona)

Jaume planas perxachs. blanes.
Com cada any, per votació popular, s´atorgarà el premi Cerverí a la millor lletra d´una cançó en català. Com és costum, no hi haurà sorpreses i guanyarà alguna peça que deu haver sonat sense parar en alguna emissora del gremi. Si fem memòria històrica, veurem que grans obres catalanes no van ser reconegudes per alguna raó o altra. Per exemple, tot un Josep Pla es va oposar a donar suport a la candidatura de La plaça del Diamant de la Rodoreda perquè tractava un tema encara massa candent: la guerra i la postguerra. Gràcies a en Joan Fuster (membre del mateix jurat del Sant Jordi d´aquell any) la novel·la va ser recomanada a l´editor Sales i aquest la va encertar publicant-la al Club editor.
El grup Kitsch, de Banyoles, en actiu des de fa més de 25 anys, reuneix un bon feix de lletres sublims. Mai guanyaran el Cerverí perquè les seves lletres tracten temes incòmodes per la societat. Si al gran Lou Reed se´l considera un escriptor per retratar el costat fosc i salvatge de la vida fent servir com a vehicle d´expressió el rock (que també és alta cultura) per parlar de depravacions, excessos, addiccions, tortures etc., etc., per què en Joan Pairó i en Lluís Costabella (el nucli dur de Kitsch des de sempre) no són alabats com uns dels millors lletristes rock del país?

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/08/26/cartes/510820.html

Ja tenim himne per a la temporada (carta de Jaume Planas al Diari de Girona)

Jaume Planas Perxachs. BLANES.
Si cada any els nois d´en Pep tenen una cançó per motivar-los abans de sortir a la gespa, d´aquestes que et posen els pèls de punta o et fan bullir la sang, jo els en proposo una en català (per a orgull nostre, cada cop n´hi ha més de la casa: Benvingut Cesc!) del grup banyolí Kitsch i que té la següent tornada: «Càstig càstig és el que necessites/ et convé disciplinar-te una mica/ càstig càstig és el que necessites / càstig, ordre i disciplina».
No cal esmentar a qui va dirigida. Els jugadors sortiran a escombrar el rival. La peça dels Kitsch es troba en el disc Kitsch IV, de 1994.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/08/25/cartes/510575.html