EL ENCANTS (carta de Moises de pablo al Diari de Girona)

“Grups antològics de casa nostra amb menys glamur, com els banyolins Kitsch, mai han gaudit de tantes oportunitats i ressonància mediàtica”

MOISÈS DE PABLO
Vivim una època de contrastos, mentre tenim els indignats, joves i grans que s’emprenyen per les llacunes i mancances de la nostra societat, ben desigual i tantes vegades hipòcrita, una representació dels joves cristians del món s’han citat a Madrid per celebrar una trobada, que és, sobretot, una celebració de la seva fe i una modernització de façana del discurs catòlic per tal de trobar més vocacions. Un, amb tots els respectes, pot creure que sembla de persona més conscienciada ser més crític amb la jerarquia catòlica o sobre el paper migrat de la dona en l’esmentada jerarquia. I que potser un esforç recaptador per ajudar Somàlia o Haití estaria més d’acord amb l’esperit de Jesús: és clar que aquesta és només una visió.

Enfront dels indignats, els encantats. Mentre alguns es preocupen perquè la Lliga de futbol de les estrelles perilli, i no puguem disfrutar dels grans jugadors que participen en el campionat, d’altres respiren per dins davant la possibilitat que el futbol no domini totes les converses i que aquest xoc de civilitzacions representat per Mourinho-Guardiola, quedi aparcat una temporadeta, davant d’una competició en la qual sembla que els clubs tinguin màniga ampla per comprar i comprar, i gairebé ningú es preocupi de quins calés i quins dèficits hi ha darrere dels grans clubs de futbol, que són un decorat de cartró pedra, molt maco i molt glamurós, però que amaga punts negres evidents, i perillosos, ben allunyats de l’esperit de l’esport i de la feina feta en comú. Tot depèn del prisma des del qual mirem les coses, és evident.
Mentre alguns consideren els Manel la gran representació de la música catalana, quinta essència de la modernitat més rabiosa, fills putatius  d’en Sisa, d’altres veuen en ells un grup de moda de posades en directe sonses, amb un folk d’una altra època de qualitat musical i vocal més aviat migrada, amb tornades enganxoses i cops d’efecte literaris interessants, però que poc justifiquen aquesta nova fama galàctica d’aquests nois, mentre que grups antològics de casa nostra amb menys glamur, com els banyolins Kitsch, mai han gaudit de tantes oportunitats i ressonància mediàtica.
Però la vida es divideix entre els encantats i els indignats, la metàfora entre allò que té èxit, i allò que alguns voldrien que fos la realitat, enveges i misèries humanes a banda.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/08/24/encantats/510222.html