DESCÀRREGUES/K-ZONE CONTACTE/CONTRACTACIÓ KITSCH A LA COVA
         kitsch twitter  SPOTIFY  bancamp
85-89 90-94 95-99 00-04 05-09 10-14 15-...
 
 
 

. Pàgina web blocs.mesvilaweb.cat/rpala: Kitsch: maleït rock (10 de novembre de 2008)

"... Dissabte vam anar fins al BeCool, una petita sala prop de la Diagonal de Barcelona, per no perdre'ns la presentació del Kitsch 10 (Laura R. Perkins, 2008), el nou treball de l'indomable grup de Banyoles Kitsch. Va ser brutal. Més de vint anys als escenaris i tenen una energia que ja voldrien tenir molts grups novells... Hi ha poca música capaç de destilar tant ressentiment, venjança i odi com la que sentim en el nou treball de Kitsch. Un disc que havia de posar punt i final a la trajectòria del grup de Banyoles, icona de culte del rock en català, i que al final s’ha convertit –només– en la desena entrega del grup: d’aquí el títol Kitsch 10 i no Kitsch Adéu, com s’havia previst en un inici. Les cançons són escopinades d’ira: rock bàsic, cru, orgullós, cínic, disruptiu, sense cap mena de concesió a la pau interior... Al bolo del BeCool, que els mateixos Kitsch van definir com un dels més especials de la seva carrera per l'ambient que s'hi va crear, hi vam poder sentir cançons clàssiques de tota la seva trajectòria –"Déu i el gos", "Oració"– i gran part del nou treball. Van culminar el bolo amb "Testament", que resumeix el llegat d'una banda que, ho vulgui o no l'establishment del rock, ha fet història..."

Roger Palà

. Pàgina web blocs.mesvilaweb.cat/rockviu: El fill maleït que un dia vau perdre (09 de novembre de 2008)

"... Sala petita, públic cómplice, grup amb avidesa i un repertori a prova de bombes. Collons, que bons són els Kitsch! El d’ahir no va ser un concert més dels de Banyoles, alló no tenia la lògica habitual d’un espectacle: va ser una bomba de rellotgeria que augmentava de potència cançó rera cançó. Sempre a la vora del precipici, aconseguint un ambient catàrtic, fent esclatar emocions, coherents amb les seves mirades a l’abisme, apropant-nos a la seva presó mental..."

Xavier Mercadé

. Pàgina web remohead.blogspot.com: Impecables al tanatori (17 d'agost de 2008)

"... Deu em sembla tant collonudament bó, perquè el veig facturat des de la víscera, de guitarres imponents i energètic com a les millors èpoques, i perquè fins i tot els mitjos temps estan creats des d'un sentiment que t'impedeixen prèmer el botó del reproductor per anar directament a Final, Dominis o Hereus. Un disc conceptual, per on sobrevola l'amenaça del comiat, perquè la formació sembla tipa del desinterés per la música d'aquest nostre país. Un desinterés que no tenim en exclusiva però que fa comprensible que pugui arribar a causar el desassossec entre formacions com els Kitsch. En tot cas si això és realment un final, serà un dels millors discos terminals que mai he escoltat, una impecable manera d'arribar al tanatori per deixar-hi un excel.lent cadàver..."

Jordi Remolins

. Diari El Punt: Kitsch triomfa a l'In-Somni (17 de maig de 2008)

"... Kitsch van ser els grans protagonistes de la nit, amb la formació renovada i algunes noves cançons excel·lents del seu recent Kitsch 10, combinades amb els grans clàssics de la casa... Costabella, Pairó i els nous còmplices van donar una lliçó de força, coherència i foscor. I el públic, realment entregat, els va atorgar un cop més el premi honorífic de millor grup català de rock, amb ovacions i insistent reclamació de bisos..."

Xavier Castillón

. Revista Enderrock: Kitsch 10 (Maig de 2008)

"... hi ha poca música capaç de destil·lar tant de ressentiment, venjança i odi (sí:odi) com la que sentim en el nou treball de Kitsch... El disc desborda pura malla llet, una ràbia que avui dia no és capaç d'expressar cap més grup de rock d'aquest país. Les cançons són escopinades d'ira: rock bàsic, cru, orgullós, cínic, disruptiu, sense cap mena de concessió a la pau interior. El millor escenari per a aquest ritu autocompassiu buscat a pols, que culmina a "Testament", la peça que tanca el disc, resumeix bé el llegat d'una banda que eleva la depressió i l'autodestrucció a la categoria d'art en majúscules. Són les cançons que reafirmen Kitsch en el seu tro inexpugnable com a banda imprescindible i maleïda del rock en català..."

Roger Palà

. Revista Enderrock: ElectroKàustic (Desembre de 2006)

"... aquest concert en CD i DVD de Kitsch representa una altra de les interessants propostes d'un dels grups més independents, inconformistes i que van a contracorrent a Catalunya... és visualment impecable i musicalment molt intel·ligent... Una obra sòbria i elegant, en la línia perfeccionista de Kitsch..."

Ferran Amado

. Pàgina web horitzons.blogspot.com: Kitsch publica el seu "Electrokàustic" (05 d'octubre de 2006)

"... No ho anuncien cartells publicitaris ni programes especials de televisió. Kitsch han publicat un nou disc, el cd+dvd en directe "Electrokàustic"... Al cd hi trobarem alguns clàssics del grup: destaquen les impressionants El far, Antimonium i Hora fosca, i cal celebrar la recuperació de Maleït divendres... Els amants d'El far i Hora fosca, especialment, agrairan aquestes versions en directe, molt cuidades i que complementen molt bé les originals. A més d'un parell de versions, el disc inclou també set temes inèdits que satisfaran les ànsies dels seguidors més fidels, tot i que no haurien de deixar d'editar-se en estudi en un futur... Les cançons amb veu principal de Lluís Costabella mantenen la fidelitat del grup a les lletres fosques i amarades d'una tristor profunda. En aquest sentit resulta un gran encert haver musicat dos poemes d'Alejandra Pizarnik, Hija del viento i la preciosa Noche, versos que et xuclen durant la caiguda: "¡Faltan palabras, falta candor, falta poesía cuando la sangre llora y llora!". Queden, en català, Murmuri, Status i Cors, on per resistir sense que se't posi la pell de gallina ja caldria ser un llosa de marbre. "Quin status tinc, si sóc com una estàtua que no sent dolor?"... En aquests temps en què et trobes un pallasso cantant per a un càsting o destrossant un karaoke a cada cantonada (i a cada canal), en aquest país d'escenaris amb noms de companyia de telèfon mòbil i ràdios que repeteixen èxits patètics fins a l'esgotament, és bo saber que tenim un soterrani on escapar-nos, un so per a les nostres derrotes i els petits calfreds de l'ànima. És, entre pocs d'altres, la música de Kitsch, i hem après amb els cops i l'erosió dels anys a no viure sense ella. Aquest aprenentatge, un cop fet, no es perd: tot d'una se t'eriça la pell, se t'encongeix el cor i pels altaveus, Kitsch pregunta: "Quin sol es pondrà, si ja no em queden ombres on plorar tot sol?"..."

Dani D.L.

. Diari Diari de Girona: Kitsch torna a casa per celebrar entre amics el seu vintè aniversari (20 de novembre de 2005)

"... Un muntatge que, a banda d'il·lustrar el vessant gràfic i visual de Kitsch, està pensat per portar una banda que va començar afí al rock gòtic, va passar després al hardcore i al punk, i va coquetejar també amb la tecnologia, al cim de qualsevol grup, és a dir, a reescriure el seu repertori en altres condicions, amb una altra instrumentació, rellegint el discurs en clau acústica i reposada. En definitiva, a demostrar que no només hi ha actitud i so, sinó, sobretot, cançons..."

EFE

. Diari El Punt: Kitsch: la senzillesa d'un gran grup en creixement (20 de novembre de 2005)

"... el públic no es va donar per al·ludit i va continuar assegut, demanant a crits que els membres de Kitsch tornessin a l'escenari. Va ser un dels moments més emocionants d'una nit que es va convertir en una gran celebració per commemorar entre amics -molts amics: el teatre ple- els 20 anys de Kitsch, un grup que té la virtut, bastant rara, de fer grans coses sense massa fressa, i amb una senzillesa inusual en el món de l'espectacle... Kitsch va premiar el públic amb dos temes nous, un dels quals forma part del projecte Els cors de Kitsch: una demostració que Kitsch continua investigant. Són els millors..."

Xavier Castillon

 
         spotify  bandcamp   Contacte|| Nota legal KITSCH 2018