DESCÀRREGUES/K-ZONE CONTACTE/CONTRACTACIÓ KITSCH A LA COVA
         kitsch twitter  SPOTIFY  bancamp
85-89 90-94 95-99 00-04 05-09 10-14 15-...
 
 

. Pàgina web ciberdiari.com: La força en directe dels Kitsch (29 de març de 2004)

"... Els Kitsch van presentar el passat divendres el seu darrer treball a la Sala Místics de Banyoles. Durant més d'una hora i mitja, el quartet banyolenc va fer un extens repàs de la seva nombrosa discografia, evidenciant que són un grup molt viu i que ha sapigut evolucionar... Kitsch va repassar tota la seva discografia, incidint especialment en el seu darrer treball (8) al tocar gairebé tots els temes de l'àlbum. Cal destacar cançons com Desdeny, El col·leccionista, Noves criatures, o la fantàstica Xoc psicòtic. Aquest fet evidencia que els banyolencs estan ben vius i que gaudeixen d'una bona salut musical, sense haver de recórrer únicament als seus grans himnes, error que cometen molts grups amb una extens repertori musical. Kitsch no ha caigut en aquest parany i ha sapigut aportar sàvia nova al panorama musical català sense oblidar l'estil que els va donar a conèixer... Cal destacar el bon so del grup i el privilegi de poder gaudir dels Kitsch en directe..."

Xavier Duran

. Diari El Punt (edició BCN): Música (22 de març de 2004)

"... els Kitsch viuen en un present que escriuen dia a dia i disc a disc... A hores d'ara no cal buscar-los cap influència, ja que el so de la banda de Banyoles ja és tot un referent en la música en català... Els seus seguidors no poden tenir cap queixa del grup, ofereixen concerts sense fissures i sacien la set de material nou autoeditant discos com la sèrie de Cd amb concerts representatius que han començat amb Kitsch a La Nau... La seva és una carrera contracorrent, cantant al costat més fosc de la vida amb una contundència poc habitual i una claredat d'idees que sorprèn a cada cançó... la satisfacció es va dibuixar a la cara de Lluís Costabella i Joan Pairó quan tothom va cantar de tot cor la lletra d'Art de trair... Kitsch van donar per tancat un concert en què un cop més van demostrar que són un dels tresors més valuosos de rock que es fa al país..."

Xavier Mercadé

. Agència EFE: Kitsch. En quinta y sin freno de mano (19 de març de 2004)

"... de una formación con 18 años de existencia, centenares de conciertos y diez discos a sus espaldas, solamente se pueden esperar cosas bien hechas y con sentido. Y eso es lo que demostró anoche Kitsch en la sala Apolo de Barcelona... Kitsch se lanzó a tumba abierta a explicar por qué pocos grupos pueden presumir en estos momentos de un directo contundente y demoledor y de unas canciones que parten de la melodía para luchar contra la depresión... la banda gerundense llegó, vió y venció ante un público que, pese a no llenar la sala Apolo, que presentaba una buena entrada, acabó totalmente entregado al saber hacer de Kitsch... Nadie daba un duro por ellos en la larga travesía del desierto que supuso el periodo comprendido entre "Primer curset d'iniciació al fracàs" i "Kitsch 7" pero, con cabezonería, tesón y convencimiento en las propias posibilidades, han vuelto mejor que nunca pasándole la mano por la cara a quien se ponga delante o les pretenda toser... Esa seguridad, que no prepotencia, les coloca ahora mismo un peldaño por encima de la media... "

Rafa Quilez

. Pàgina web rockcatala.com: Kitsch 8 (19 de març de 2004)

"... El vuitè treball de la banda banyolina ens torna a presentar els Kitsch com una banda de rock... Totes les cançons segueixen la clàssica línia del grup de guitarres distorsionades, però amb aquella distorsió tan encertada i neta... Bones línies melòdiques i arranjaments excel·lents (fins i tot hi apareix un sitar) situen aquest treball en un nivell de qualitat notable..."

Jordi Garcia

. Revista El Temps: Kitsch 8 (del 16 al 22 de març de 2004)

"... Vuitè album del grup de Banyoles que manté les característiques que els han anat definint tots aquests anys. Rock torbador i obsessiu, que mima la música i s'esprem el cervell per crear una atmosfera de vegades claustrofòbica, de vegades esquizofrènica, amb poques concessions... "Desori", "Xoc psicòtic", "El col·leccionista" o "Aurora" són alguns dels temes que poden satisfer els seguidors de sempre, però també tenen l'accessibilitat justa per entrar en altres caps si les orelles estan mínimament obertes..."

Oriol Cortacans

. Diari Diari de Girona: Kitsch torna a fer teràpia (15 de febrer de 2004)

"... Kitsch 8, el desè disc del grup de Banyoles, és un dels millors àlbums de la història del rock fet a Catalunya, un cop d'efecte hereu del hardcore de Fugazi, interpretat per una banda amb pòsit, ofici i musicalment engrandida... Són 10 pastilles de rock amb actitud i contundència punk en les quals les guitarres tornen a sonar distorsionades i es deixa de costat la tecnologia..."

Rafa Quilez

. Diari El 9 Nou: Els històrics Kitsch tornen a Vic diumenge, amb el seu novè disc (13 de febrer de 2004)

"... Una de les bandes més interessants que han sorgit mai de la mal anomenada moguda dek rock català és, sense cap mena de dubte, Kitsch. Els banyolins sempre s'han allunyat del discurs pop-rock clàssic ensucrat de la majoria dels seus coetanis i des d'un primer moment van optar per forjar un segell diferenciat caracteritzat per lletres fosques i obsessives, guitarres esmolades i punyents, i una actitud incomformista i independent que els ha permès continuar al peu del canó durant 18 anys..."

Jordi Sunyer

. Diari Diari de Girona: Kitsch 8 (23 de gener de 2004)

"... Els que es pensaven que la "resurrecció" dels Kitsch seria flor d'un dia (o una temporada) es van equivocar. La banda banyolina edita el seu vuitè treball i insisteix en l'atmosfera fosca i sinistra que els caracteritza. Lletres obscures i obsessives, guitarres contundents que prenen protagonisme a les bases pregravades. Ja ho sabeu..."

DdeG

. Pàgina web Victima 10.com: Kitsch 8 (22 de gener de 2004)

"... A este grupo de Banyoles les vengo siguiendo con cariño desde sus inicios cuando se dieron a conocer en medio de todo aquello que se llamó "Rock Catala"... Después de 19 años de carrera y alejados casi por completo de los circuitos comerciales Kitsch han publicado uno de sus mejores discos. "Kitsch 8" no defraudará a los fans de la banda ya que recoge lo mejor de todos los trabajos anteriores. Un disco guitarrero y muy bien producido con estribillos efectivos y buenas letras que seguramente funcionará muy bien en directo..."

Raul

. Revista La Marxa: Kitsch 8 (16 de gener de 2004)

"... Convertits en els alumnes més avantatjats de Joy Division en versió mediterrània, els Kitsch reprenen el ritme creatiu amb 8 després del bon regust deixat a 7. Encaixant a la perfecció ritme, electrònica, i guitarres, i acumulant el hit Desdeny a la seva gens menyspreable col·lecció de cançons imprescindibles, Kitsch demostren un cop més que si el rock en català no ha generat millors resultats ha estat a causa de les mancances de talent i no per limitacions idiomàtiques. Llàstima que Aurora, Desori, Xoc psicòtic i la resta de drames musicats a 8 seguiran sent probablement patrimoni d'una privilegiada minoria..."

Jordi Remolins

. Revista Descobrir Catalunya: Kitsch 8. No apte per a incrèduls (Gener de 2004)

"... Nou lliurament de Kitsch que rebla la seva maduresa amb cançons que tenen la virtut de demostrar que la insistència no sempre és sinònim de reiteració. Els incrèduls que pensàvem que no es podien superar ens hem vist feliçment contradits amb un disc deliciós, presidit per uns textos que pouen a la manera sublim allò grotesc fins fer d'aquesta condició un univers-presó..."

Francesc Ribera

. Revista Nativa: Kitsch 8 (Desembre de 2003)

"... han pasado a través de mil modas fieles a una manera de entender la música y en "Kitsch 8" no es diferente. Si bien no innovan dentro de su estilo, este trabajo es un trabajo bien hecho, maduro, rockero, musicalmente brillante y con esas letras oscuras que siempre les han caracterizado... Es uno de aquellos discos que gana con las escuchas y el análisis detallado, y es cuando temas como "Aurora", "Desori", "Sol al desert" destacan..."

Joan Alamo

. Revista Enderrock: Kitsch 8 (Desembre de 2003)

"... els banyolins són constructors de petits temples gòtics i tenebrosos, detallistes però senzills, on cal refugiar-se per meditar i ser conscients de les misèries que ens envolten. El vuitè volum de la seva discografia és un capítol més de la seva història... Una altra pedra ferma d'una formació amb un so, unes melodies i unes lletres sense escletxes..."

Xavier Mercadé

. Revista Enderrock: Curset d'iniciació a l'angoixa. Kitsch (Desembre de 2003)

"... Són una de les bandes en actiu més veteranes de l'escena catalana i no han perdut ni l'agressivitat ni la il·lusió del principiant. Divuit anys després de crear-lo, el monstre de Banyoles celebra la majoria d'edat amb una nova criatura... que farà les delícies de tots els que s'identifiquen d'alguna manera amb les situacions límit i angoixants de les seves cançons... s'han plantat aquest final d'any amb un nou treball que obrirà la porta als nous projectes d'una maquinària incansable de tempestes sòniques..."

Ferran Amado

. Diari Avui: Kitsch 8 (3 de desembre de 2003)

"... Fidels a la seva història i a una sonoritat que ja s'ha guanyat sobradament el seu espai en la música en català, els Kitsch acaben de treure el seu vuitè disc, titulat, com mana la tradició, 8. Atenció a temes com Desdeny i Aurora: són els Kitsch de sempre..."

Jordi Palmer

. Diari El Punt: El vuitè manament (28 de novembre de 2003)

"... Vuit discos en divuit anys que només resumeixen una part mínima de la gran creativitat de Kitsch: possiblement el grup que ha fet més per dignificar el rock en català... Kitsch 8 és un potent disc de rock en què ja destaquen un parell de singles -Desdeny i Sol al desert- i un tema (Xoc psicòtic) basat en un poema de, ni més ni menys, Jim Morrison. Mai no deixaran de sorprendre'ns..."

Xavier Castillón

. Revista Enderrock: Acústica 2003 (Octubre de 2003)

"... Kitsch com a cap de cartell de la Nit ENDERROCK no van decebre i van oferir el seu Electrocàustic, un espectacle en què els de Banyoles van substituir les guitarres elèctriques per les acústiques, però sense perdre l'energia que sempre els ha caracteritzat en directe..."

Ferran Amado

. Pàgina web rockcatala.com: Crònica de l'Acústica de Figueres (16 de setembre de 2003)

"... Tot i que els Kitsch van canviar les guitarres elèctriques per acústiques, no sonaven gaire menys potents del que és habitual en ells, la seva proposta sempre va carregada de força als directes... Una destacada afluència de públic es va aplegar durant l'actuació a la plaça del Museu Dalí..."

Esther Esteve, Jordi Garcia, Jordi Oset

. Revista Descobrir Catalunya: Kitsch. Com una obsessió (Setembre de 2003)

"... el 2002 Kitsch va renéixer presentant el superb Kitsch 7, un disc que els encorda amb la mestria del seu debut. Aquest treball dibuixa i ressegueix obsessivament una línia recta envers el seu primer disc i que passa per damunt de la resta de discos; com una confirmació irrefutable de la precisió de la seva vella brúixola i l'encert dels navegants. Kitsch segueix i preparen un disc nou. Compreu-lo, o compreu-ne qualsevol, tant és, si en compreu un, els acabareu comprant tots. Com una obsessió..."

Francesc Ribera, Titot

. Diari Regió 7: Música de col·leccionista (3 de juny de 2003)

"... Hi ha una teoria no conspiradora que diu que els crítics musicals només parlen bé dels grups de música que no venen i que el dia que comencen a triomfar els donen l'esquena. Els Kitsch confirmen la norma... no han deixat de rebre generosos elogis de la premsa especialitzada. Pel concert que van fer a la sala El Sielu de Manresa dissabte passat se'n poden apuntar un altre a la seva llista de paraules boniques... Són cars de veure i la sensació després d'escoltar-los és d'haver sentit un concert per memoritzar... Un concert en què van demostrar, ras i curt, que continuen sense abaixar el llistó..."

Marc Serena

. Pàgina web l' iraultz@-revolta: Comentari del moment (Juliol de 2002)

"... El Rebrot... el segon intent estrenant nova zona d'acampada prometia i així va ser. Grups com Brams, Mesclat, Obrint Pas o Banda Bassotti... en col·laboració amb Barricada i Kitsch van atreure prop de 8.000 persones al Camp de Futbol de Berga que ahir es va tancar amb un concert d'alçada. Cal destacar el magnífic cartell que el Rebrot va fixar pel dissabte..., sobretot, per donar pas al retorn dels sublims Kitsch..."

l' iraultz@-revolta

. Pàgina web Sputniktv.com: Acaba el Rebrot 2002 (21 de juliol de 2002)

"... El toc de distinció del cartell d'ahir el van posar els banyolins Kitsch presentant el seu setè disc, Kitsch VII, on experimenten amb encert amb bases pregravades i amb temes tan acurats com Oceà o Le mal, que ahir va tancar el seu repertori. Malgrat el darrer parèntesi de dos anys, els banyolins continuen sent els més elegants sobre l'escenari..."

Sputniktv

. Revista Pack de So: Kitsch. El gòtic contemporani català (Juliol de 2002)

"... La formació gironina Kitsch ens ha sorprès novament amb un nou àlbum, 7, ... La banda ha apostat per la innovació i la recerca d'elements adients per una proposta que sense allunyar-se del gòtic inicial de la seva carrera s'ha consolidat de manera elegant i intel·ligent..."

Pack de So

. Pàgina web rockcatala.com: Kitsch 7 (Juny de 2002)

"... Amb aquest nou disc Kitsch torna a l'actualitat musical catalana amb el seu característic pop-rock de guitarres combinat amb bases electròniques perfectament conjuntades... quatre músics amb les idees molt clares... els Kitsch han tornat, després d'un temps sense treure cap disc, amb molta força i aquest setè àlbum ho demostra..."

Jordi Garcia

. Revista Enderrock: Kitsch. 19/04/02, Dallas Nit - Porqueres/Banyoles (Juny de 2002)

"... Els monstres de Banyoles han tornat a treure el cap. Kitsch han trencat el seu silenci d'una manera impecable: amb un gran disc sota el braç (Kitsch 7) i un directe sense fissures... Amb un directe elèctric i contundent, Kitsch van oferir una actuació densa i espectacular... van donar vida a un repertori esplèndid, en què van brillar les cançons noves com la magnífica "Oceà", "Glaucoma", "El far" o "Antimonium", juntament amb clàssics inoblidables com "L'art de trair", "Dia boig", "Confessió"..."

Xavi Vollker

. Revista Individu Ocult: Kitsch 7. El retorn del VII (Maig de 2002)

"... El retorn dels Kitsch després d'un llarg parèntesi no pot ser més brillant. Estem, sens dubte, davant del grup més en forma del panorama musical a casa nostra... Rock intel·ligent per a uns temps en els que la mediocritat sembla instal·lada en tots els àmbits de la creació i especialment el musical..."

Ramon Moreno

. Diari Avui: Kitsch 7 (15 de maig de 2002)

"... fan la música que els agrada sense tenir en compte si és o no majoritària; tenen imatge, actitud, i, gràcies als anys, ofici, i editen discos sense cap pressa, fins al punt que en més d'una ocasió s'ha especulat amb la seva dissolució. Doncs, no, no s'han separat, i aquí tenim de nou els Kitsch... Música i sentiments naveguen alhora. I això, senyors, i no una altra cosa, és un grup de culte..."

Jordi Palmer

. Revista El Temps: Kitsch 7 (Del 7 al 13 de maig de 2002)

"... Kitsch torna sense fer soroll, però amb un disc molt més coherent, senzill i clar que el número 6. Pairó i Costabella (i Costa i Abad) són capaços de contemporitzar amb el risc sense perdre els orígens, i així han tornat amb un disc menys directe, però molt més subtil que els anteriors... i mantenen inalterat el to obsessiu, dramàtic i torbador dels seus moments més seductors..."

Oriol Cortacans

. Diari El Punt: Força equilibrat, molt professional (7 de maig de 2002)

"... Kitsch ha recuperat la intensitat dels seus primers treballs, i en directe el grup banyolí sona com una màquina imponent en què el factor humà -sobretot el bateria- treballa en coordinació perfecta amb les bases pregravades, i en què les guitarres poden construir elevats murs de so i, tot seguit, mostrar-se tan subtils i delicades..."

Xavier Castillón

. Revista Enderrock: Kitsch 7 (Maig de 2002)

"... Kitsch ha recuperat els seus inicis però posats al dia amb loops i bases pregravades que fan més ric el seu so, i que juntament amb les guitarres del mestre Costabella formen una teranyina compacta difícilment traspassable... Hi ha coses que no canvien mai, per sort..."

Ferran Amado

. La malla.net: Torna el grup més negatiu (3 de maig de 2002)

"... Ni tan sols després d'un llarg repós han decidit posar alguna gota d'optimisme a la seva música. En el seu setè disc, els banyolins Kitsch segueixen apostant per la cara fosca de l'ésser humà. Títols com Glaucoma o Introspecció no enganyen: són els mateixos de sempre..."

Marçal Lladó

. Diari El 9 Nou: Kitsch, més electrònics (29 d'abril de 2002)

"... les lletres fosques són les que continuen marcant la pauta en els textos de Kitsch, una de les característiques que sempre els ha diferenciat de la majoria de grups catalans, molt donats a la lírica més enganxosa. Òbviament, també els diferencia el seu estil musical més directe i contundent que el que va marcar la línia majoritària del rock en català..."

Roser Ferrer

. Revista Sinedició: Kitsch, 16 anys de post-rock fet a Banyoles (Febrer de 2002)

"... la seva no és una proposta fàcil. Música en català amb tics i reminiscències punks i sinistres per igual i amb unes lletres pròpies i úniques (100% personals, afirmen rotundament). Una formació que, com tota criatura musical amb 16 anys d'existència, ha patit alts i baixos, canvis de membres i discogràfiques i mil aventures. Això sí, sempre amb un caràcter i una manera de fer essencialment impermeable a modes, gustos o manies passatgeres..."

Sinedició

. Fòrum de la xarxa (Febrer de 2002)

"... Kitsch sempre ha estat com aquell familiar de dubtosa reputació de qui tothom s'avergonyeix i de qui ningú no vol parlar a les calçotades del diumenge. Els petits de taula, però, es miren de reüll i somriuen, desitjant secretament poder ser com ells quan siguin grans..."

Fòrum de la xarxa

. Revista Enderrock: Kitsch. El final del compte enrere (Febrer de 2002)

"... l'etiqueta d'enfants terribles del rock en català actualment ja els queda massa lluny. Els banyolins han convertit les seves passions fosques en un optimisme i un saber fer que anys enrere no els era permès, més que res pel seu autisme i autoimmolació... Kitsch s'ha plantat aquest mes de febrer amb un nou treball... fet a consciència i quan gairebé tothom donava per fet que havien desaparegut..."

Ferran Amado

. Revista La Marxa: Estalvi en suor, inversió en talent (23 de novembre de 2001)

"... la desaparició dels dinosaures del rock català ha coincidit curiosament en el temps amb la tornada als escenaris de Kitsch, la millor banda autòctona fins que es demostri el contrari..."

Jordi Remolins

. Diari El 9 Nou: Els Kitsch reneixen al Bac Art (19 de novembre de 2001)

"... el cert és que Kitsch no ha perdut capacitat de seducció i segueix sent un dels únics grups del país capaç de reinventar-se constantment sense trair ni els seus principis ni la seva essència..."

Jordi Sunyer

. Diari El 9 Nou: Kitsch, retorn a Roda (16 de novembre de 2001)

"... Kitsch... es va consolidar com una de les bandes més sorprenents i demolidores del panorama català de la dècada dels noranta..."

Jordi Sunyer

. Revista La Marxa: La banda Kitsch reapareix a Roda de Ter amb nous temes (16 de novembre de 2001)

"... Kitsch és una de les formacions més carismàtiques del rock cantat en català. La seva música, contundent i agressiva, sempre ha contrastat amb la flacciditat d'altres conjunts coetanis..."

Jordi Remolins

. Revista Enderrock: Les mosques/Capsa de trons (Novembre de 2001)

"...La reedició totalment remasteritzada de les dues primeres maquetes dels banyolins Kitsch ha estat una de les grans novetats d'aquest any, més que res pel gran valor musical que hi ha en el seu interior... Les mosques i Capsa de trons ja han esgotat les primeres còpies i s'han convertit en els CD's més venuts a les comarques gironines el mes de setembre passat, i és que Kitsch encara desperten passions..."

Ferran Amado

. Suplement Què fem? del diari La Vanguardia (19 d'octubre de 2001)

"...La Sala Sidecar ens dóna l'oportunitat de veure en acció un dels grups que van revolucionar l'escena catalana alternativa dels 90 amb el seu look tirant a The Jesus and Mary Chain o The Cure. Cançons com "Oració", "Dona boja" o la versió que feien de Parálisis Permanente ("Autosuficiencia") encara tenen un lloc en la nostra memòria..."

Què fem?

. Diari El Punt: El rock en català, sota l'ombra del "carpe diem" (14 d'octubre de 2001)

"... Mentrestant el rock en català continua viu amb molts grups que busquen un lloc sota el sol. Tant de bo els conjunts i cantants interessants de tot aquest bloc -caldrà estar atents a què preparen Kitsch... - puguin donar a conèixer les seves novetats amb un mínim de condicions..."

Xevi Planas

. Revista Museu d'Art de Girona: De què parlem quan parlem de rock gironí (Estiu 2001)

"... Kitsch, un dels pocs grups catalans que sempre ha apostat per una modernitat militant i assumida amb coherència. Banyoles ha estat sempre un lloc propici per a aquest tipus de postures revolucionàries..."

Xavier Castillon

. Revista Riff-Fanzine: Siempre ha habido y habrá grupos como nosotros (Juliol de 2001)

"... Kitsch son una rareza en el panorama rock catalán... Se vieron inmersos enmedio del fenómeno del "rock català" de principios de los 90s. Sin embargo, su propuesta era totalmente ajena a la de la mayoría de bandas mediocres que sonaban día sí y día también en las emisoras locales..."

Pablo Campoy

. Revista Enderrock: Kitsch. Adorant la màquina (Març de 2001)

"... els seguidors de Kitsch estan d'enhorabona. La formació de Banyoles ha recuperat l'energia després de dos anys d'experimentació i investigació. A partir d'ara, Kitsch obre una nova etapa i passa pàgina al seu passat, intentant recuperar l'autosuficiència i el fet diferencial que sempre els ha caracteritzat..."

Ferran Amado

. Diari Empordà: Kitsch reapareix amb temes nous enèrgics i contundents (19 de desembre de 2000)

"... els banyolins Kitsch han reprès la seva activitat musical... Aquesta tornada incorpora moltes novetats, no només pel que fa al treball, sinó també pel que als components... Un treball amb temes contundents, enèrgics, amb melodies molt riques i lletres reflexives; és a dir, cançons noves amb personalitat Kitsch..."

Lourdes Reixach

. Diari Diari de Girona: Kitsch reapareix diumenge a Banyoles en un concert de la Marató (15 de desembre de 2000)

"... el grup obre una nova etapa amb la incorporació del guitarrista Lluís Costa, i presentarà noves cançons, ja que prepara un disc que sortirà l'any vinent..."

Xavier Juanhuix

. Diari El Punt: Kitsch reapareix diumenge a Banyoles, amb motiu de La Marató de TV3 (13 de desembre de 2000)

"... Kitsch viu: una bona notícia per al rock català..."

Xavier Castillón

. Llibre Diccionari de la cançó. D'Els Setze Jutges al Rock Català: Kitsch (Abril de 2000)

"... Grup de Banyoles, d'estètica molt dura i fosca, violenta i primària, amb reminiscències postpunk. Els temes són fets de frases breus i mots aïllats, i la sintaxi n'és gairebé absent..."

Miquel Pujadó

 

 
         spotify  bandcamp   Contacte|| Nota legal KITSCH 2018