DESCÀRREGUES/K-ZONE CONTACTE/CONTRACTACIÓ KITSCH A LA COVA
         kitsch twitter  SPOTIFY  bancamp
85-89 90-94 95-99 00-04 05-09 10-14 15-...
 
 

. Diari El 9 Nou: La màgia dels fracassats (27 de juny de 1998)

"... malgrat que pugui semblar que es tracta d'un disc que trenca amb el més recent de Kitsch, jo diria que més aviat es tracta d'un retorn als seus propis orígens a nivell sonor, com si caminessin en cercle, però eixamplant cada vegada més el seu diàmetre..."

Jordi Remolins

. Diari El Punt: Kitsch, pel costat menys salvatge (27 de juny de 1998)

"... Kitsch sempre ha passejat pel costat més salvatge. En el seu nou disc, però, la banda de Banyoles canvia de costat. 1er curset d'iniciació al fracàs és una producció que sorprendrà tant als seguidors de Kitsch com el públic que descobreixi ara aquest grup de rock, que avança avui de manera més relaxada que ahir..."

Xevi Planas

. Diari Avui: Kitsch zero (24 de juny de 1998)

"... la carrera de Kitsch ha demostrat que el rock cantat en català pot jugar també amb un factor de risc i de renovació sonora. Potser per això la seva ha estat la història d'una independència, d'una coherència artística... i d'un fracàs. Ara el trio de Banyoles torna als seus inicis, al punt zero, i, en clau acústica, s'ha autoeditat una joia discogràfica: 1er curset d'iniciació al fracàs..."

Xavier Juanhuix

. Revista Individu Ocult: 1er curset d'iniciació al fracàs (Juny de 1998)

"... Kitsch dóna un gir sorprenent a la seva trajectòria amb un disc i, sobretot, amb un espectacle altament suggestiu, on es permeten el luxe d'incloure instrumentals... el disc respira l'atmosfera personalíssima de Kitsch..."

Xavier Juanhuix

. Diari El Punt: Més lliures i millor que mai (2 de maig de 1998)

"... el nou espectacle/disc de Kitsch es va presentar dijous al Teatre de Salt, amb la sala plena i uns resultats artístics més que satisfactoris. El concepte del Curset... ha estat un dels més efectius sorgits fins ara d'aquesta unitat de destí i creació coneguda com Kitsch..."

Xavier Castillón

. Revista Enderrock: 1er curset d'iniciació al fracàs (Maig de 1998)

"... sorprenent. Aquest és l'únic qualificatiu que pot tenir el darrer disc dels banyolins Kitsch... Un treball difícil, però digerible, que mostra la cara més intimista i menys coneguda dels Kitsch. Un disc conceptual que s'ha d'escoltar de principi a fi, com més vegades millor..."

Ferran Amado

. Diari El 9 Nou: Amb el rock català es va voer anar massa ràpid (27 de febrer de1998)

"... definir Kitsch no és fàcil. Per a alguns, és un grup de culte i, per a molts altres, uns autèntics desconeguts. I és que la trajectòria musical d'aquest conjunt de Banyoles és realment controvertida. Són el grup més sinistre i personal no només de Catalunya sinó de l'Estat: un conjunt únic, inclassificable i, alhora, dissortat..."

David Bassa

. Revista Enderrock: Rock en català al Pirineu (Setembre de 1997)

"... els banyolins Kitsch van complir. Van arribar, van tocar a mitja tarda sota un sol espaterrant i van marxar. Va ser una actuació llampec carregada, això sí, de força i brutalitat..."

Enderrock

. Revista Enderrock: Concerts (Juliol de 1997)

"... Kitsch, agradin més o menys, tenen grans virtuts. Són honestos, apassionats, arriscats i en directe es buiden com pocs. Als qui no heu connectat amb el seu món us semblarà exagerat que afirmi que el que es va veure a Banyoles és, de llarg, el millor espectacle que hem vist en el que portem d'any..."

Carles Pujol

. Revista Individu Ocult: Curset d'iniciació al fracàs 1997 (Juliol de 1997)

"... perquè en personalitat, per bé o per mal, no hi ha qui els guanyi, i aquest és l'espectacle més acústic que poden oferir..."

Xavier Juanhuix

. Revista Rocks: ¿Qué fue del "Rock Català"? (Juny de 1997)

"... los de Banyoles siempre han sido distintos al resto. Empezaron con una estética after punk siniestra para, con el tiempo, olvidarse del after y quedarse con un punk-rock afilado que ha quedado plasmado en sus discos..."

Rocks

. Diari Diari de Girona: Kitsch 0 (27 de maig de 1997)

"... l'exitosa presentació del Curset redescobreix uns Kitsch sorprenentment nítids, unes guitarres clares i unes composicions inesperades... En la posada en escena, impecable, l'espectacle va aprofitar la combinació de projeccions de paisatges tramats, una il·luminació fosca i efectiva i la mateixa il·luminació del recinte, que semblava haver estat creada per a aquest concert..."

Xavier Juanhuix

. Diari El Punt: La bona llibertat creativa (25 de maig de 1997)

"... Kitsch ha fet sempre el que ha volgut; ni més ni menys. I ara el grup ha decidit donar un pas de gegant en el difícil camí de la llibertat creativa... Kitsch reparteix en dues parts una selecció de cançons realment maques -sí, maques-, en què queda al descobert la perícia instrumental del grup... Guitarres netes i lliures de qualsevol distorsió, ritmes electrònics bàsics sobre ambientacions que predisposen a la nostàlgia. El Curset mostra una cara inèdita de la naturalesa polièdrica del grup..."

Xavier Castillón

. Revista Individu Ocult: Música per Bòsnia (Febrer de 1997)

"... Kitsch van tornar a demostrar que són imparables, amb versions de La mala vida de Mano Negra i Isla de encanta dels Pixies incloses..." Xavier Juanhuix . Revista Rocks: Kitsch 5 (Març de 1997) "... tot plegat, un molt bon treball dels nens dolents de l'anomenat "rock català" i un disc més que recomanable..."

Mónica Sancho

. Revista Popular 1: Kitsch 5 (Gener de 1997)

"... ellos siguen ejerciendo de francotiradores. La verdad es que si toda esa movida realmente poseía algunas características en común, Kitsch poco o nada (excepto el idioma) tuvieron que ver con ellas. El grupo construye su carrera sin prisas pero con la seguridad de quien sabe lo que está haciendo y además disfruta con ello... tanto si te gusta como si no, de aquí se pueden sacar muy buenas ideas..."

Yuri Vargas

. Revista El Temps: Kitsch 5 (Gener de 1997)

"... el grup de Banyoles decideix tornar als seus ritmes originaris... recuperen les cançons més senzilles, però no per això menys inquietants. La majoria de les lletres... són poesies concentrades que poden fer pensar... i somniar..."

El Temps

. Revista Enderrock: Kitsch 5 (Gener de 1997)

"... en un 96 bastant pobre pel que fa a bons treballs en català, podem estar contents que els Kitsch ens hagin salvat d'acabar l'any suïcidant-nos per culpa de molts grups i els seus respectius discos. El cinquè dels discos dels de Banyoles et transportarà a l'altra dimensió del planeta Kitsch, un lloc que, un cop ja hi has entrat, difícilment podràs sortir-ne..."

Ferran Amado

. Diari Avui: Kitsch 5 (15 de gener de 1997)

"... Lluís Costabella, Joan Pairó i Bep Graboleda són les ànimes més fosques del rock concebut en terres catalanes. Amb el nom de Kitsch ja han complert més d'una dècada i ara, amb un nou disc, han decidit tornar als seus inicis..."

Pep Blay

. Diari Diari de Girona: Global: Bon any 1997 (12 de gener de 1997)

"... Kitsch ha mantingut sempre aquest segell personal que els ha caracteritzat des dels seus inicis i continua essent una de les bandes de rock català més valorades per la crítica especialitzada... Kitsch ha desenvolupat sempre un rock a votes alternatiu, creatiu, original incisiu i sensible..."

Àngel Ayats

. Diari El Punt: Que ningú intenti buscar una lògica a la nostra discografia, perquè no en té cap (22 de desembre de 1996)

"... el més important de tot és que Kitsch IV és un disc fet totalment per nosaltres i per gent del nostre entorn. És un projecte molt professional fet per persones que tant de bo puguessin ser professionals; el que passa és que això no dóna aquí prou per ser-ne..."

Xavier Castillón

. Diari El 9 Nou: Defunció vista per a sentència (2 de desembre de 1996)

"... la seva força, la seva visceralitat i potència, els ha fet sobreviure a tots els esdeveniments, amb la suficient dignitat per seguir sent l'únic (o un dels pocs) punt de referència del rock cantat en català... si només tres homes són capaços de crear tal contingent sònic, sense perdre en cap moment el sentit d'una melodia que sura en totes les composicions, jo em pregunto perquè altres bandes necessiten tants teclistes, percussionistes, saxofonistes i ballarines assexuades per acabar facturant uns resultats ridículs..."

Jordi Remolins

. Revista Pack de So: Kitsch. Retrobant-se amb les arrels (Novembre de 1996)

"... la força és dins l'últim treball dels banyolins Kitsch on creen atmosferes inquietants amb guitarres esmolades fins al límit, ritmes que et transporten a un altre univers. L'univers on les lletres parlen només per a tu. El que vulguis sentir o el que sentis és quelcom més del que pots imaginar només escoltant-lo un cop. Kitsch V et farà de revulsiu interior i t'enganxarà d'una sana manera..."

Cinty

. Diari El Punt: Kitsch V (20 d'octubre de 1996)

"... el cinquè episodi de Kitsch recupera en part el so dels dos primers àlbums, amb moments d'especial inspiració (Per variar) excel·lent..."

Xavier Castillón

. Diari El Punt: Kitsch i Flyrtin'Peyotes a un pas de la perfecció en una Copa intransitable (30 d'octubre de 1995)

"... Lluís Costabella, Joan Pairó i Bep Graboleda han madurat un estil proper al hardcore nord-americà de bandes com Fugazzi, sorgit d'un trencament voluntari amb la seva trajectòria anterior i reflectit a Kitsch IV. La seva gran versió d'Autosuficiencia, de Parálisis Permanente, va cloure una actuació modèlica..."

Xavier Castillón

. Revista Guia del Mercat: Kitsch IV (29 de setembre de 1995)

"... guitarres esmolades i rock d'avantguarda per aquest trio de Banyoles, que deixa la pell sobre l'escenari. Una proposta inexcusable per copsar el quart àlbum d'un dels grups més interessants de l'escena musical catalana..."

Guia del Mercat

. Revista Popular 1: Kitsch (Juliol de 1995)

"... siempre han sido considerados los malos de la película por el simple hecho de pretender ampliar el abanico de estilos del Rock Catalán... Kitsch refleja el sonido y el espíritu de las bandas punks británicas del 77, algo que no estimula mucho el mercado catalán pero quizás sea el momento de hacerlo..."

Carlos Ramírez

. Revista El Triangle: Algun dia, Banyoles no serà recordada únicament pel seu estany (Juny de 1995)

"... Però ara no queda més remei que treure's el barret davant la perseverància d'aquesta penya, que ha aconseguit trencar el suposat sostre a què semblaven condemnats. I l'han trencat amb una barreja de goma-2, amosal i trilita, com a mínim, perquè Kitsch IV és una bomba elèctrica que no dóna treva a qui l'escolta..."

El Triangle

. Revista Individu Ocult: Kitsch IV (Juny de 1995)

"... els Kitsch del 95 són més bèsties i enfurismats. Rítmicament enrampen i convulsionen. Les lletres sentencien amb ràbia... Kitsch IV ha obert les portes a una revolució que em demano si podrà ser entesa més enllà dels sectors alternatius..."

Carles Pujol

. Diari Avui: Kitsch IV (29 de març de 1995)

"... Joan, Lluís i Bep segueixen fent un rock de caràcter dur, sense concessions a orelles tendres, però demostren que formen una de les bandes més sòlides i més compactes que han sorgit a Catalunya en tots els temps. Ells poden ser l'alternativa de qualitat a un pop que no surt de quatre esquemes. Cada vegada més poderosos..."

J.M. Hernández Ripoll

. Revista Enderrock: Kitsch IV. Trenquen amb tot (Març-abril de 1995)

"... només són tres músics; el nom és un monosíl·lab; el disc és només un número; els títols són només una paraula i les cançons van directes al fetge. Austeritat i autosuficiència. I per si semblava poc, un disc conceptual. Amb el segell pefeccionista i autocrític que els defineix..."

Agnès Rotger

 
         spotify  bandcamp   Contacte|| Nota legal KITSCH 2018